EL TONO EN LA ENSEÑANZA

RESUM DE "EL TONO"

En el primer capítol es centra principalment en aspectes com la sensibilitat a la consideració del nen i el tacte per aconseguir uns objectius educatius en les relacions amb els nens, i l’il-lustra amb exemples molt gràfics i evidents. Seguidament fa referència a la importància d’escoltar el nen i d’aquesta manera aprendre d’ell i poder alhora entendre la seva situació personal per tal d’ajudar-lo a trobar la seva singularitat, i a partir d’aquí guiar-lo en la correcta direcció. En el següent capítol tracta sobre un punt important com és que el mestre ha de saber donar respostes adequades al nen a les seves incògnites, però de tal manera que facin que el nen mantingui el mateix interés o encara més després de tenir-la. Un mestre quan ho és, ho és per sempre, i la seva tasca va més enllà de les hores que passa amb el nen, hi ha un compromís en la seva educació i ha d’ajudar al nen a entendre millor quins són els seus propis interessos mitjançant la seva observació propera però alhora mantenint certa distància. Aquesta distància és fruit de la incertesa sobre les possibilitats del nen. També indica la manera en que el mestre ha de fer sentir a cada nen com una persona única i individual dintre de tot el grup, així es crea un espai compartit en el que l’aportació de cadascú és important pel enriquiment del col-lectiu. En un altre capítol l’autor fa referència a la importància de saber donar un reconeixement al nen sense que pugui arribar a crear sentiments negatius d’uns repecte uns altres. En l’exemple que reflexa al llibre es tracta d’un reconeixement a un nen davant de tota la classe. En aquest cas es focalitza l’atenció a una persona, i queden neutralitzats els seus efectes, per una banda quelcom positiu com som les lloances i per altra la vergonya que això li pot provocar.
L’autor destaca dos conceptes bàsics en la pedagogia com són la sol-licitud, que és una capacitat que neix de la reflexió sobre les experiències passades i el tacte, que és com una preparació per la improvisació. A més comenta que és important aconseguir una autoritat pedagògica a l’aula, a partir del coneixement i aplicació de tècniques docents, entre d’altres coneixements. Un altre concepte important que remarca l’autor és la disciplina, que és una forma de veure com s’orienta el nen i quina és la seva postura envers la vida. Per tant, la creació de disciplina en els alumnes suposa la creació de l’establiment de les bases per l’autèntic aprenentatge, i la persona per tant està predisposada a aprendre i a que se li orienti.El mestre amb la seva presència ha de transmetre seguretat i confiança al nen, ha de fer servir un llenguatge que faci possible el gust per l’aprenentatge, saber com fer-li arribar quin és el tipus de vida més convenient viure, i el que ha de fer per assolir-la. Un altre aspecte a mencionar és que el bon ensenyament ve marcat més pel com (la manera de fer) que no pas pel què (els continguts) com també que el mestre ha de ser un referent en primera persona pel nen, representant els valors que es volen transmetre. Per contribuir a facilitar l’aprenentatge del nen és important crear un clima positiu, ja que aquest determina la manera d’experimentar i de viure en l’espai. Finalment, el mestre ha de tenir esperança i confiança en l’evolució i possibilitats del nen per tot allò que han viscut i compartit junts i també indirectament com a estima a la seva professió, i sinó haurà de reflexionar sobre el sentit del que fa.
Com a conclusions diria que Max van Manen en aquest llibre intenta apropar-nos tot allò que s’entén pel que és una bona pedagogia, entenent això com tots els aspectes que el mestre ha saber i ha de tenir en compte per tal de poder desenvolupar correctament la seva tasca i assolir els objectius proposats. Degut a la gran complexitat de la realitat en que vivim i l’escola no és una excepció d’això, les exigències actuals són grans, i en aquest sentit és necessari que el mestre tingui en compte, a més dels coneixements formals que ja es suposen, altres coneixements, com per exemple el desenvolupament de tècniques docents, que fins fa poc no havien tingut tanta rellevància com ara, i d’aquesta manera poder tenir més arguments alhora de crear en cada nen un referent creïble, en el que pugui confiar en tots el sentits.