LES 4 METÀFORES DE L'ORDINADOR

A la classe de TIC vam veure el rol que avui dia té l'ordinador a la vida diària, tan fora com dintre del món educatiu. Respecte els programes didàctics, n'hi han molts i amb objectius diferents.
Les funcions de l'ordinador dintre del món educatiu queden reflectides en aquestes quatre metàfores:
METÀFORA TUTORIAL (L'ORDINADOR COM A TUTOR)
Fa referència a l’ordinador com a mestre-tutor en el procés d’aprenentatge portat a terme per l’estudiant. L’ordinador introdueix la situació a resoldre, l’alumne dóna una resposta i l’ordinador avalua la resposta, amb l’objectiu que l’infant pugui aprendre i avançar.
L’ordinador en principi detecta l’error, però no el tipus d’error, i és l’alumne el que ha de veure on ha pogut fallar. Els programes típics amb aquesta funció: "JCLIC" o "Entrena’t per llegir".
En aquest video queda reflectit un exemple de les moltes aplicacions que pot tenir el programa JClic, en aquest cas es tracta de fer un trencaclosques.

METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ (L'ORDINADOR COM A ALUMNE)
Aquesta és una visió de l'ordinador creativa per part de l'alumne, ja que és ell qui controla la màquina i no a la inversa. L’alumne a partir de l’experimentació amb l’ordinador va construint les pròpies idees, l’alumne és creatiu, reflexiu i actiu, i dóna instruccions a l’ordinador per tal que aquest faci el que ell li ordena.
Aquí el paper del mestre és totalment secundari, ja que aquesta teoria és una clara aposta per l’autonomia total de l’infant, ell sol va descobrint coses, no obstant aquest mètode d’aprenentatge s’ha qüestionat com la millor opció.
Una solució seria una descoberta guiada, on el nen va descobrint coses amb el recolzament del mestre en la part de reflexió i de guia. Un exemple de programes d’aquest tipus serien el "LOGO".
METÀFORA DE LABORATORI (L'ORDINADOR COM A SIMULADOR)
Són programes informàtics que són simuladors de la realitat i són una evolució dels programes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant a la del logo, però amb menys llibertat de creativitat.
L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat, o veure quines són les millors condicions per al creixement d’una planta.
Aquests programes fomenten la reflexió, però es pot córrer el risc de desvirtuar els processos de la realitat, donant lloc a interpretacions equivocades. Exemples de programes: "Crayon Physics" o la "Doctora Xinxeta". Aquest video mostra l'aplicació del programa Crayon Physics, i com els exemples que apareixen són bastant il·lustratius per tal d'ajudar l'infant a entendre millor el seu procés aprenentatge.

METÀFORA DE LA CAIXA D'EINES (L'ORDINADOR COM A EINA)
Consisteix en fer servir l'ordinador com una eina de treball per la nostra vida diària. El mateix ha de passar a l’escola, els nens han d’acostumar-se des de petits a aquests tipus d’eines, i en el moment que ja se sap fer servir de manera adequada, permet estalviar temps i dedicar-ho a altres tasques com la reflexió o la creativitat.
L’ordinador ofereix moltes possibilitats d’activitats, ja sigui de creació, d’aprenentatge o d’ organització, i en el cas de ser una aplicació intuïtiva i gràfica, pot estimular el seu ús.

ALEXANDRE JOLLIEN

ELOGI DE LA FEBLESA

Aquest llibre tractat a seminari és una autobiografia de l'Alexandre Jollien, un jove que neix amb una paràlisi cerebral , i degut a això, socialment està predestinat a portar un determinat tipus de vida. Aleshores, el protagonista i escriptor del llibre, en Jollien, mitjançant un diàleg fictici amb Sòcrates (mètode socràtic) es qüestiona aquests criteris que estan establerts a la societat, i arriba a la conclusió que la diferència entre ell i altres persones és només degut a les etiquetes que es van establint a la societat. En Jollien és un exemple de ganes de viure, de superació personal, de voler ser més autònom i en definitiva de ser feliç, malgrat la seva situació d'inici.

Si cliqueu a la imatge, veureu un anàlisi més detallat del llibre i de la vida d'aquest personatge.

FER DE MESTRE

CONFERÈNCIA DE L'EULÀLIA BOSC

Durant la setmana d’activitats extraordinàries vam tenir l’ocasió d’assistir a una conferència de l’Eulàlia Bosc “FER DE MESTRE”. A mi em va sorprendre molt positivament aquesta exposició ja que prèviament no tenia cap referència sobre la seva visió de l’educació. Ella li dóna una altra dimensió a l’educació, dignifica la professió i és un exemple clar de l’amor envers el món educatiu. Sense afegir gaires comentaris més, us detallo les idees més importants a les que va fer referència a la conferència que va fer a l’auditori de la facultat.

RECULL D'IDEES

-És important sentir moltes opinions respecte el nostre ofici i des de diferents perspectives, l’educació és quelcom complexe i divertit.
-Van ensenyar-me a guanyar-me la vida a l’escola, però no a viure la vida.
-Ser mestre implica pensar en nens, els detalls, i així poder intervenir en la seva evolució. Fins ara l’escola havia estat obsesionada amb la quietud i el silenci dels nens.
-El nen és la persona més estrangera del món, ja que s’ha d’adaptar a un nou món, s’han d’adaptar a una nova vida, i el mestre ha d’ajudar-lo en aquest sentit.
-La ciutat és molt important en l’educació del nen, és el lloc on es cria i es fa gran.
-Aprendre a viure en la teva ciutat és aprendre a viure en totes les ciutats, reconèixer el propi entorn és saber buscar quelcom a fora per poder complementar el que aquí no tenim.
-Si no pots arrelar en el teu lloc de naixement, no arrelaràs enlloc, i nosaltres com a mestres hem d’ajudar als nens a que arrelin, a que coneguin el nou món on acaben d'arribar.
-La ciutat on vivim la hem de conèixer, per tal d’ajudar als nens que van creixent, a ser guia i companyia.
-La ciutat pot ser una font de creativitat per als nens, els seus edificis, escoles…
-Metàfora: moltes fonts de coneixement estan fora dels recintes de l’escola, un ha de sortir i després reflexionar… el mateix passa amb l’aliment de les vaques, que es troba fora de l’estable i s’ha de sortir a cercar-lo.
-Els nens són curiosos per necessitat, es fan moltes preguntes per tal d’ubicar-se en aquest món i nosaltres els hi hem d’alimentar aquesta curiositat a partir de l’entorn que es troben, i el paper de la ciutat és important.
-El gran aliat dels mestres són les arts, és el que alimenta la nostra curiositat.
-Per saber que és fer de mestre, haurien de passar imatges artístiques, i així ens veuríem reflectits.
-Hi ha una relació entre persona i coses de l’entorn, a partir d’aquí s’ha de cercar portes obertes a la curiositat.
-El nostre ofici consisteix en ajudar a un altre a ser persona.
El mestre gràcies a les arts pot SER MESTRE, s’esdevé mestre quan les arts ajuden a acompanyar al nen en tot el seu creixement.
-Si es vol ser mestre cal voler ser savi, la didàctica per si sola no va enlloc.

CONCLUSIÓ

Aquestes idees extretes de la conferència “FER DE MESTRE” duta a terme per l’Eulàlia Bosc, donen un sentit real a aquesta professió i aquest enfocament segurament és compartit per tots als que realment els hi agrada el món docent.

PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA

Aquest model de composició escrita és presentat per Linda Flower i John R.Hayes i es refereix a tots els punts que té en compte un escriptor a l'hora de produir un text. Aquest procés està format per diferents operacions mentals bàsiques que estan organitzats jeràrquicament. Aquest model tal com reflecteix molt bé el mapa conceptual, que és el més universal defensa la idea que tot escrit ha de tenir en compte aquests 3 punts:

1. La situació de la comunicació
2. La memòria a llarg termini de l'escriptor
3. Els tres processos bàsics de l'escriptura: planificació, redacció i revisió

Existeix un mecanisme de control, que en funció del moment de la situació del text, farà que intervingui un o un altre element. (Si voleu una informació addicional cliqueu aquí)

WEB DE CENTRES

A la classe de TIC vam fer una activitat respecte les diferents maneres telemàtiques de difondre un coneixement dintre de l'àmbit educatiu. Primer vam fer un repàs de tots els recursos digitals dels que disposavem i després vam fer la repartició dels recursos per parelles. Els temes que havíem de treballar apareixen en aquests enllaços i van ser:
Pràctica compartida, Projectes en Xarxa, Webs de centres, Revistes escolars, ButlleTIC , XTECRàdio, Bitàcola de mestra TIC, Contes del món, Bloc de l'Edu3.cat, Bloc de música, De les TIC a les TAC.
El meu company Albert Valbuena i jo vam treballar el tema "WEBS DE CENTRES", es tracta principalment d'una web que serveix per cercar centres escolars segons uns filtres com el codi postal, el centre o el municipi. Aquesta recerca et permet obtenir uns mínims d'informació del centre, com per exemple el nom i algunes dades de contacte en cas que no tingui pàgina web, o per contra et pot facilitar una informació més detallada del centre mitjançant la seva pàgina web, en el cas que en tingui.
Aquí a sota us deixo la presentació que vam fer sobre aquesta web de xarxa.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

L'ART DE PARLAR EN PÚBLIC

Una de les habilitats que hauria de tenir tot mestre és la de saber parlar en públic. Un mestre ha de saber transmetre el contingut de qualsevol idea mitjançant la paraula i davant de molta gent. Si un mestre sap captar l'atenció de tot un públic, tindrà mot de guanyat a l'hora de poder captar l'atenció del nens en el moment de fer la classe, i per tant poder aconseguir els objectius marcats. En aquest sentit a l'assignatura de COED vam tractar el llibre "COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC", on s'ensenya tot el que s'ha de tenir en compte per tenir èxit quan hem de parlar davant de molta gent. Són molts, els casos de persones brillants que han tingut o tenen molts problemes quan s'han d'enfrontar a aquesta situació. Aquí he fet un recull de diverses idees que hem de tenir en compte quan hem de parlar en públic.

1. IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ ORAL

> És important saber que es pot aprendre a parlar en públic.
> El discurs ha de ser clar, amb propietat, amb un ordre establert, mesurat i que contingui tot el necessari.
> És important controlar els nervis
> És important estructurar el text
> L’exposició ha de semblar natural i espontània
> S’ha de saber improvisar
> La veu és important
> L’entonació és important per fer arribar bé el missatge, utilitzant diversos tipus de frases: exclamatives, interrogatives...
> S’ha d’emfatitzar les paraules clau
>La respiració per fer frases curtes i entenedores i també per tenir control sobre el que es va dient
>El silenci per poder respirar com també per entonar i remarcar coses

2. LLENGUATGE ORAL

> El llenguatge oral ha de ser natural, simple, clar i immediat

> L’orador ha de dominar la llengua per aconseguir una major credibilitat, i per tant un prestigi

3. LLENGUATGE CORPORAL

> És important un somriure al principi, per trencar el gel, control dels nervis.
> La posició del cos ha d’anar canviant de tant en tant, sense creuar els braços, ni fer moviments repetitius
> La gestualitat és important perquè també comunica, i els moviments han de ser naturals i finalitzats
> També la mirada a tot l’auditori és important per poder veure la seva reacció i poder anar modificant el discurs i també per denotar un interès per la gent.
> Cal també controlar el cos, mitjançant el conductisme- si es modifica una conducta també es modifica la causa de la conducta

4. MITJANS AUDIOVISUALS I DE SUPORT

> Aquests mitjans fan un suport eficaç a la part més important- guió.
> Els Gràfics donen un sentit a l’exposició:
· Per la estadística: fan un impacte, a més que complementen el concepte
· Per la no estadística: exposicions resumides conceptuals

5. PREPARACIÓ DEL DISCURS: GUIÓ

> Él guió és molt important i s’ha de saber perfectament que dir: naturalitat
> S’ha de procurar no llegir: improvisar
> Els guió és la clau de l’èxit i el conformen:
· Idees principals (poques i ben clares)
· Idees secundàries (tota la resta)
> És molt important millorar la manera de pensar (de manera millor i més ordenada) i així es millora la manera de parlar
> És tant important conèixer un tema, com saber-ho explicar per tal de transmetre bé la informació: creativitat
> Hi ha moltes tècniques d’obtenció d’ idees:
· Tècniques lògiques: (basades en l’ordenació d’idees)
· Tècniques creatives: (basades en la creativitat de l’orador)
· Tècniques d’estructuració d’informació: ( basades en relacions conceptuals)
· Tècniques per a valorar i sintetitzar: ( basades en decidir el més important, és de les activitats més elevades de la ment)
> Saber escoltar a l’auditori
> Ser positiu o optimista en la manera de parlar
> Evitar paraules negatives→ Positivitzar els missatges

6. ESTRUCTURA GENERAL DEL DISCURS

> El discurs ha de ser exhaustiu, s’ha d’anar pel tema en totes les direccions fins a esgotar-lo. El discurs està composat de tres parts:
· Introducció- resum: dir breument que es dirà en funció del públic
· Desenvolupament: discurs amb tota l’agumentació de l’exposició. Hi ha de dos tipus:
Per a informar
Per a convèncer
> És important en aquest punt anar canviant la tendència del discurs, (introducció de nous elements), com també variar el ritme, ja que l’atenció va disminuint poc a poc.
> És important consultar notes personals en un moment determinat de forma ràpida, i així atraure l’atenció.
> És important anar repetint les idees principals però sense que es noti, amb paraules diferents; el públic es queda amb poques idees, però aquestes s’han d’entendre bé.
· Conclusions: recapitulació del que s’ha dit i recomanacions

LA RECITACIÓ

RECITACIÓ DEL CONTE

Una activitat que marcava el programa de l'assignatura de COED a nivell individual era la de fer una recitació davant tota la classe. La recitació podia ser un conte, una llegenda, un poema o un monòleg. Aquesta activitat individual es va fer a la classe de gran grup en quatre sessions combinant-la amb una altra activitat en equip: els debats.

Personalment, vaig fer la recitació l'últim dia, i vaig decidir triar un conte perquè dona lloc una mica més a la improvisació, ja que el conte es va fent a mesura que es va explicant, i no sempre s'explica igual, amb les mateixes paraules exactes, entonacions... tot el contrari que passa amb un poema, on la recitació ha de ser literal i la memòria juga un paper clau. El conte que vaig triar es titula "El ratolí i el lleó", i és un conte que a més de ser divertit i graciós, porta un missatge subliminal interessant per als nens per tal que puguin reflexionar, extreure conclusions i d'aquesta manera més endavant, poder fer una extrapolació a la vida. Aquí us penjo el conte per a que pogueu mirar i a veure si us agrada, tal com em va agradar a mi quan vaig decidir que era aquest conte el que volia recitar. (Si us agraden els contes podeu clicar a l'imatge de la portada del conte, i anireu a una pàgina de contes populars)

EL RATOLÍ I EL LLEÓ

Un dia, dos ratolins estaven jugant alegrement en un descampat. En aquell mateix descampat, a l'ombra d'un arbre, hi havia un lleó intentant fer la migdiada, però els ratolins eren tant escandalosos que no s'aconseguia dormir.
Però en un dels seus jocs, els ratolins van passar per sobre del lleó. El lleó, enfadat ja per no poder dormir, es va enutjar encara més per aquella manca de respecte que li mostraven els ratolins.
I aixecant-se de cop! va aconseguir acorralar-ne un mentre l'altre fugia espaordit. El lleó va agafar al ratolí que havia acorralat i, per sorpresa seva, el ratolí li va parlar:
- Lleó, si em perdones la vida, et serviré sempe que necessitis la meva ajuda.
El lleó primer es va quedar perplex, però ràpidament va esclatar a riure!
- Tu! un petit i minúscul ratolí oferint-me ajuda a mi! el rei de la selva! ... Au! ves ves!
I de tanta gràcia que el va fer, el va deixar anar.

Al cap d'un temps, el mateix lleó anava despistat per la selva quan va caure en un parany posat per un caçador. Va quedar penjat en un arbre en una xarxa i, per molt que ho intentava no podia escapar i cada vegada rugia més fort de ràbia, tant, que tota la selva tremolava.
El ratolí va sentir els rugits i ràpidament va acudir on era el lleó per a cumplir la seva promesa. Però el rei de la selva seguia desconfiant d'un petit ratolí. Però el ratolí, sense dil·lació, es va enfilar fins on era el lleó i va començar a arrossegar la xarxa. I va arrossegar i arrossegar fins que la xarxa es va trencar i va alliberar al lleó.
I el lleó va donar les gràcies al ratolí, que a més estava molt satisfet per haver-li estat útil. Al final es van fer amics per sempre.

MORALITAT: NO S'HA DE MENYSPREAR A NINGÚ PERQUÈ TOTHOM TÉ LA SEVA IMPORTÀNCIA EN AQUESTA VIDA.

EL DEBAT

EL DEBAT UNIVERSITARI
Una altra activitat que formava part de l'assignatura de Comunicació va ser el debat. El debat universitari és una proposta que pretén fomentar entre els estudiants de diferents universitats el diàleg, la confrontació d'idees i promoure valors essencials en un estat democràtic com la convivència, l'entesa i la llibertat.
ASPECTES DE CONTINGUT DEL DEBAT
El debat és una activitat de grup composada en total per 8/10 persones dividides en dos equips de 4/5 persones. Cada equip havia de nominar un capità, com a portaveu, i tenir un introductor del tema, dos oradors, un/dos investigadors-finalitzadors del debat . Segons les normes internes que vam establir, cada intervenció havia de durar com a màxim tres minuts.
En primer lloc, per preparar un debat cal fer una planificació sobre com es vol fer, com s’ha de repartir la feina entre els membres, quin són els punts que volem remarcar i per últim a on obtenir aquestes fonts d’informació. Un cop s’ha decidit això, és important triar la informació més addient de cara a exposar al debat, i un cop seleccionada després s'ha d'organitzar-la per tal de fer la redacció del discurs. Aquest discurs es basarà en un desenvolupament de les idees que es vulguin argumentar. En el moment de la posada en escena, primerament els dos equips han de fer una exposició inicial, introduint les línies generals del debat i si s’escau algun argument inicial d’una i d’altra banda. Posteriorment els oradors d’un i d’altre equip fan les argumentacions a favor de la seva proposta i en contra de les propostes de l’equip oponent si es considera oportú. Els investigadors, un cop que han escoltat els arguments poden realitzar algunes preguntes a l’equip contrari, per tal d’aclarir algun aspecte que s’hagi passat per alt, amb l’objectiu de posar en dubte els arguments de l’equip contrari. En funció dels arguments de la resposta els objectius de la pregunta tindran un efecte (desacreditar els arguments dels oradors de l’equip contrari) o un altre (consolidar els arguments dels oradors). Per concloure el debat, una persona de cada equip farà una valoració global, però cadascú des de la seva posició, ha d' intentar per última vegada aconseguir persuadir als presents, fent veure que els seus arguments són millors en tots els sentits que el de l'altre grup, tant en el contingut com en les formes.
ASPECTES FORMALS DEL DEBAT
A l’hora de fer un debat també s’han de tenir en compte altres aspectes importants que anirien més encaminats a les formes de fer, més que a la part de contingut.
Respecte les formes, destacaria els següents aspectes d’un bon discurs:
-Frases curtes amb missatges concrets amb un registre apropiat
-Correcció lingüística.
-Flexibilitat del discurs amb convenciment de les afirmacions.
-Bona estructuració del discurs per tal de facilitar la comprensió, ús de recursos com el sentit de l’humor, recursos literaris…..
-Clara i correcta pronúncia
-Adaptar la velocitat del discurs al moment de l’exposició.
-Fer ús de pauses per aconseguir silencis, crear una expectativa, cridar l’atenció o separar parts diferenciades.
-Modulació correcta de la veu, bona entonació i un timbre agradable, ni massa agut, ni massa greu
-Evitar les falques com per exemple “mmm”, “eee”, “bé”, “per descomptat”….
-Indumentaria apropiada per a l’ocasió
-Tenir en compte el llenguatge no verbal com la postura que ha de ser dreta però relaxada, els gestos que han de ser suaus i progresius, les mans relaxades ni exganxades al cos, ni gesticulant constantment, la mirada que ha de ser cap a la gent
-Controlar els nervis, tenint en compte que és normal tenir nervis quan s’ha de fer alguna cosa d’aquest tipus.

DEBAT A CLASSE

>Respecte els temes dels debats que vam abordar a classe van ser:
1-Integració dels nens discapacitats a les aules ordinàries
2-Educació Obligatòria fins els 18 anys
3-Religió a les escoles
4-Compartir aula nens de diferents edats
5-Uniformes a l’escola
6-Pla Escola 2.0
7-El vel a les escoles

Comentaré el debat dels uniformes a l’escola, que és el que vaig participar jo. Aquest debat va estar format pels següents companys:
UNIFORMES SÍ ........................UNIFORMES NO
Marc Company..........................Adrià Perez(C)
Hèctor Ros (C)..........................Sergi Doménech
Pol Laorden .............................David Sánchez
Javi Lahoz.................................Marc Ariño
Albert Paredes..........................Edu Muñoz

En el meu equip el Marc va ser l’introductor del tema, el Pol i jo els oradors, el Javi l’investigador i l’Albert qui va fer les conclusions.
Nosaltres vam defensar el sí, vam intentar donar bons arguments en aquest sentit, vam intentar ser creatius en la posada en escena, vam mirar de buscar una indumentària apropiada per refermar la nostra postura i crec que en general aquest debat va sortir bastant natural i espontani . Algun aspecte a millorar seria respecte a la comunicació no verbal, la poca transmissió amb el cos, ja que no vam fer servir aquesta eina per tal de donar més potència als missatges. Per concloure, crec que aquesta activitat afavoreix el treball en equip, la reflexió, el contrast d'idees com també el discurs en públic, la qual cosa fa que sigui una activitat força interessant.

SIGNIFICACIÓ DE PARAULES

INTERPRETACIÓ DEL LLENGUATGE

A una classe de Comunicació Oral Escrita i Digital vam fer una activitat que consistia en valorar de menor a major grau d'intensitat una sèrie de paraules relacionades pel que fa al seu significat. Les paraules eren les següents: BRUT, IMPUR, INFECTA, LLARDÓS, MERDÓS, PORC I RONYÓS.

Segons el meu criteri, la meva valoració de menys a més intensitat va ser:

• IMPUR-.......3
• BRUT-.........4
• LLARDÓS-...5
• PORC-.........6
• RONYÓS-.....7
• MERDÓS-....8
• INFECTA-....9

Moltes opinions van anar totes en la mateixa línia, sobretot en les paraules de més i menys intensitat. Respecte a les altres, es va posar de manifest diferències d'apreciacions, això s'explica en funció del context en el que ens referim quan pensem en la paraula, les experiències prèvies que haguem pogut tenir al nostre entorn, el grau de coneixement d'una o altra paraula o també la càrrega emotiva que desprén cada mot a cadascú.

L'objectiu d'aquesta activitat era conèixer que una mateixa paraula pot causar diverses reaccions i interpretacions en funció de cada persona. Per això és molt important la necessitat de fer una tria molt acurada de les paraules i principalment a l'hora de la descripció, ja que és propi l'ús d'adjectius en aquesta tècnica. També en aquest sentit, intentar fer servir diverses paraules referides a un mateix concepte per tal d'aclarir la idea a transmetre.

EDUWIKI- EL TIGRE

EL TIGRE
Una de les pràctiques que vam fer a la classe de TIC, va ser la de conèixer una eina digital més, de cara a tenir més recursos com a futurs mestres. Aquesta eina és l'eduwiki, es tracta d'una pàgina educativa on expliquen conceptes tal com ho fan a la viquipèdia, però aquests conceptes van adreçats principalment als nens d'edats compreses entre 6 i 16 anys. Aquesta pàgina dóna informació als nens per tal que puguin anar formant-se el seu propi coneixement sobre conceptes que han de saber. Aquesta informació apareix agrupada per ordre alfabètic, i el seu funcionament és molt senzill, només clicant sobre la lletra apareixen totes les paraules que comencen per aquesta grafia. Nosaltres, és a dir, el Pol, l'Albert, el javi, el marc i jo vam treballar des d'aquest punt de vista "el tigre", animal que agrada molt als nens, i és de gran atracció per als nens i això queda palès quan aquests poden estar en contacte amb ell, per exemple al zoo. Qualsevol pot fer aportacions a aquesta web, sempre i quan vagi en concordància amb els criteris que previament aquesta ha establert, com per exemple que el concepte a incloure encara no estigui incorporat. En aquest sentit, si complís tots els criteris, l'eduwiki podria admetre l'aportació. Nosaltres vam destacar els aspectes principals dels tigres que considerem que han de saber els nens, i queda reflectit en la presentació a l'inici de l'entrada.

LA DESCRIPCIÓ

DESCRIPCIÓ

La descripció és una tècnica d’organització d’un text amb l’objectiu de concretar, acotar i qualificar les característiques dels diferents aspectes de la realitat, ja siguin concrets com les persones, animals, coses, o abstractes com els sentiments, sensacions, estats d'ànim ...
Pot haver dos tipus de descripcions:
Objectiva: feta des d’una imparcialitat, buscant donar informació precisa, pròpia dels textos científics.
Subjectiva: feta des de la percepció, buscant un objectiu estètic.
ESTRUCTURA DELS TEXTOS DESCRIPTIUS
No serà el mateix fer una descripció informal d’una persona en una conversa que una descripció científica d’un fenomen, que requerirà un cert ordre i un estil concret.
Des d’aquest punt de vista hi ha 3 procediments:
1- Establiment del tema: presentació de l’element a descriure en general
2- Caracterització: concreció de les qualitats que defineixen l’element
3- Relació amb el món exterior: es tracta d’ubicar l’element a l’espai i temps, com també de fer relacions amb altres aspectes de la realitat.
PROCEDIMENT
A) Analitzar l’element i fer una tria precisa de les paraules que millor puguin representar l’objecte
B) Estructurar la informació que hem recollit
C) Composició del text tenint en compte el tipus de descripció
TÈCNIQUES DESCRITIVES
1-Fent ús de sintagmes nominals, verbs en present o en pretèrit imperfecte, paraules que descriuen impressions sensorials i recursos expressius com per exemple símils, metonímies o personificacions. (Subjectiva)
2-Fent ús de terminologia específica, fent definicions formals o també enumeracions. (Objectiva)

L'ESPORT AL TERRITORI

Quan ens van comentar que havíem de fer una exposició sobre un tema referent al territori, el Pol i jo vam pensar en la possibilitat de fer-ho sobre els nostres pobles, ja que tant Caldes, com Castelldefels són municipis que ofereixen moltes possibilitats en l'esport, especialment en esports de contacte amb la natura. Castelldefels en concret, ha rebut un reconeixement de la oficina de Turisme de Catalunya com un lloc de destinació de turisme esportiu per les seves grans possibilitats.
La presentació la vam fer l'últim dia de presentacions, no sense nervis, i vam voler relacionar els dos indrets amb característiques diferents, ja que Caldes es caracteritza per ser un lloc de muntanya, i Castelldefels malgrat tenir muntanya, és conegut principalment per ser un lloc costaner. A l'hora de fer l'exposició vam voler crear una expectació mitjançant un duel entre els dos municipis representat en un quadrilater, ja que els esports típics de cada zona són molt diferents, sent els de Castelldefels el tennis i els esports aquàtics i els de Caldes, els esports de muntanya i el bàsquet. Primer, jo vaig exposar els arguments sobre els esports de Castelldefels, i posteriorment el Pol va fer el mateix sobre Caldes, i a les conclusions, al final de la presentació, vam buscar l'agermanament dels dos pobles, avantposant els seus punts en comú, com són les grans possibilitats de gaudir de l'esport en contacte amb la natura, que no pas les seves diferències per qüestió de localització. Això seria un paral-lisme respecte la idea que s'ha de tenir de l'esport, que és la de competir amb unes normes de "fair-play", esforç personal d'autoexigència, superar-se un mateix o adquirir uns valors com la responsabilitat, autoestima, companyerisme o per exemple amistat un cop acabada la competició.

DIFERÈNCIES CODI ESCRIT I ORAL

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS ENTRE CODI ORAL I ESCRIT

Les diferències contextuals fan referència al context de la comunicació, tenint en compte l'espai i el temps on es produeix la comunicació com també la relació que hi ha entre els interlocutors.

DIFERÈNCIES TEXTUALS ENTRE CODI ORAL I ESCRIT

Les diferències textuals fan referència a les característiques gramaticals del text i del missatge (adequació, coherència i variació)

VISISTA D'UN DIA A L'ESCOLA FORT PIENC

EXPERIÈNCIA PERSONAL

Durant la setmana extraordinària (16-20 novembre), tots els estudiants de 1º grau de magisteri, vam anar a visitar centres educatius i culturals. El dimarts 17 de novembre de 2009 havíem de visitar una escola de primària, i conèixer com és un dia normal a l'aula, acompanyats d’un estudiant de 3º curs a la recta final dels seus estudis. La visita va ser molt interessant, perquè vaig poder reviure vells moments quan jo anava a l’escola, tenint en compte les diferents èpoques, ja que des de que vaig acabar els meus estudis de primària, no havia tingut l’oportunitat de entrar a cap classe, i molt menys de poder-la presenciar com si fóssim uns altres alumnes. També vam poder tenir una primera presa de contacte, amb el que serà d’aquí a un temps no molt llunyà, el nostre hàbitat. Vaig visitar l’escola Fort Pienc, situada a l’eixample, zona Marina de Barcelona. Aquesta escola pertany a l’escola nova i pretén oferir un ensenyament de qualitat i innovador. Si voleu conèixer alguns dels trets més importants d’aquesta escola, podeu mirar la presentació amb fotos, que he penjat al principi d’aquesta entrada, i us ajudarà a fer-vos una idea sobre el tipus d'escola que és.
Un altre aspecte molt interessant que m’agradaria destacar, és el contacte que vam poder tenir els quatre estudiants de 1ºcurs, els que vam anar a aquesta escola, amb les dues companyes de 3º curs en pràctiques, ja que vam poder intercanviar opinions, com també poder recollir les seves opinions des de la seva perspectiva, respecte com veuen l’educació, el projecte de fi de carrera que tenen entre mans, el mestre de l’escola amb qui s’identifiquen més, o per exemple, la visió que tenen sobre el nou pla universitari que tot just enceta aquest any.
Per concloure, també volia mencionar el fet de poder observar des de dintre de l’aula la manera de com es va desenvolupant la classe amb els mètodes didàctics emprats, el paper que hi juga el mestre, els professionals independents que col-laboren amb el mestre com a complement dintre del procés de l’educació, com també la reflexió personal sobre quines són les qualitats i habilitats que hauria de tenir un bon mestre actualment.
La pàgina web de l’escola Fort Pienc: escolafortpienc.blogspot.com. Aquí, si us interessa tindreu una informació més àmplia sobre el C.E.I.P FORT PIENC.