dijous, 24 de desembre del 2009

LA RECITACIÓ

RECITACIÓ DEL CONTE

Una activitat que marcava el programa de l'assignatura de COED a nivell individual era la de fer una recitació davant tota la classe. La recitació podia ser un conte, una llegenda, un poema o un monòleg. Aquesta activitat individual es va fer a la classe de gran grup en quatre sessions combinant-la amb una altra activitat en equip: els debats.

Personalment, vaig fer la recitació l'últim dia, i vaig decidir triar un conte perquè dona lloc una mica més a la improvisació, ja que el conte es va fent a mesura que es va explicant, i no sempre s'explica igual, amb les mateixes paraules exactes, entonacions... tot el contrari que passa amb un poema, on la recitació ha de ser literal i la memòria juga un paper clau. El conte que vaig triar es titula "El ratolí i el lleó", i és un conte que a més de ser divertit i graciós, porta un missatge subliminal interessant per als nens per tal que puguin reflexionar, extreure conclusions i d'aquesta manera més endavant, poder fer una extrapolació a la vida. Aquí us penjo el conte per a que pogueu mirar i a veure si us agrada, tal com em va agradar a mi quan vaig decidir que era aquest conte el que volia recitar. (Si us agraden els contes podeu clicar a l'imatge de la portada del conte, i anireu a una pàgina de contes populars)

EL RATOLÍ I EL LLEÓ

Un dia, dos ratolins estaven jugant alegrement en un descampat. En aquell mateix descampat, a l'ombra d'un arbre, hi havia un lleó intentant fer la migdiada, però els ratolins eren tant escandalosos que no s'aconseguia dormir.
Però en un dels seus jocs, els ratolins van passar per sobre del lleó. El lleó, enfadat ja per no poder dormir, es va enutjar encara més per aquella manca de respecte que li mostraven els ratolins.
I aixecant-se de cop! va aconseguir acorralar-ne un mentre l'altre fugia espaordit. El lleó va agafar al ratolí que havia acorralat i, per sorpresa seva, el ratolí li va parlar:
- Lleó, si em perdones la vida, et serviré sempe que necessitis la meva ajuda.
El lleó primer es va quedar perplex, però ràpidament va esclatar a riure!
- Tu! un petit i minúscul ratolí oferint-me ajuda a mi! el rei de la selva! ... Au! ves ves!
I de tanta gràcia que el va fer, el va deixar anar.


Al cap d'un temps, el mateix lleó anava despistat per la selva quan va caure en un parany posat per un caçador. Va quedar penjat en un arbre en una xarxa i, per molt que ho intentava no podia escapar i cada vegada rugia més fort de ràbia, tant, que tota la selva tremolava.
El ratolí va sentir els rugits i ràpidament va acudir on era el lleó per a cumplir la seva promesa. Però el rei de la selva seguia desconfiant d'un petit ratolí. Però el ratolí, sense dil·lació, es va enfilar fins on era el lleó i va començar a arrossegar la xarxa. I va arrossegar i arrossegar fins que la xarxa es va trencar i va alliberar al lleó.
I el lleó va donar les gràcies al ratolí, que a més estava molt satisfet per haver-li estat útil. Al final es van fer amics per sempre.
MORALITAT: NO S'HA DE MENYSPREAR A NINGÚ PERQUÈ TOTHOM TÉ LA SEVA IMPORTÀNCIA EN AQUESTA VIDA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada