LES 4 METÀFORES DE L'ORDINADOR

A la classe de TIC vam veure el rol que avui dia té l'ordinador a la vida diària, tan fora com dintre del món educatiu. Respecte els programes didàctics, n'hi han molts i amb objectius diferents.
Les funcions de l'ordinador dintre del món educatiu queden reflectides en aquestes quatre metàfores:
METÀFORA TUTORIAL (L'ORDINADOR COM A TUTOR)
Fa referència a l’ordinador com a mestre-tutor en el procés d’aprenentatge portat a terme per l’estudiant. L’ordinador introdueix la situació a resoldre, l’alumne dóna una resposta i l’ordinador avalua la resposta, amb l’objectiu que l’infant pugui aprendre i avançar.
L’ordinador en principi detecta l’error, però no el tipus d’error, i és l’alumne el que ha de veure on ha pogut fallar. Els programes típics amb aquesta funció: "JCLIC" o "Entrena’t per llegir".
En aquest video queda reflectit un exemple de les moltes aplicacions que pot tenir el programa JClic, en aquest cas es tracta de fer un trencaclosques.

METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ (L'ORDINADOR COM A ALUMNE)
Aquesta és una visió de l'ordinador creativa per part de l'alumne, ja que és ell qui controla la màquina i no a la inversa. L’alumne a partir de l’experimentació amb l’ordinador va construint les pròpies idees, l’alumne és creatiu, reflexiu i actiu, i dóna instruccions a l’ordinador per tal que aquest faci el que ell li ordena.
Aquí el paper del mestre és totalment secundari, ja que aquesta teoria és una clara aposta per l’autonomia total de l’infant, ell sol va descobrint coses, no obstant aquest mètode d’aprenentatge s’ha qüestionat com la millor opció.
Una solució seria una descoberta guiada, on el nen va descobrint coses amb el recolzament del mestre en la part de reflexió i de guia. Un exemple de programes d’aquest tipus serien el "LOGO".
METÀFORA DE LABORATORI (L'ORDINADOR COM A SIMULADOR)
Són programes informàtics que són simuladors de la realitat i són una evolució dels programes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant a la del logo, però amb menys llibertat de creativitat.
L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat, o veure quines són les millors condicions per al creixement d’una planta.
Aquests programes fomenten la reflexió, però es pot córrer el risc de desvirtuar els processos de la realitat, donant lloc a interpretacions equivocades. Exemples de programes: "Crayon Physics" o la "Doctora Xinxeta". Aquest video mostra l'aplicació del programa Crayon Physics, i com els exemples que apareixen són bastant il·lustratius per tal d'ajudar l'infant a entendre millor el seu procés aprenentatge.

METÀFORA DE LA CAIXA D'EINES (L'ORDINADOR COM A EINA)
Consisteix en fer servir l'ordinador com una eina de treball per la nostra vida diària. El mateix ha de passar a l’escola, els nens han d’acostumar-se des de petits a aquests tipus d’eines, i en el moment que ja se sap fer servir de manera adequada, permet estalviar temps i dedicar-ho a altres tasques com la reflexió o la creativitat.
L’ordinador ofereix moltes possibilitats d’activitats, ja sigui de creació, d’aprenentatge o d’ organització, i en el cas de ser una aplicació intuïtiva i gràfica, pot estimular el seu ús.

ALEXANDRE JOLLIEN

ELOGI DE LA FEBLESA

Aquest llibre tractat a seminari és una autobiografia de l'Alexandre Jollien, un jove que neix amb una paràlisi cerebral , i degut a això, socialment està predestinat a portar un determinat tipus de vida. Aleshores, el protagonista i escriptor del llibre, en Jollien, mitjançant un diàleg fictici amb Sòcrates (mètode socràtic) es qüestiona aquests criteris que estan establerts a la societat, i arriba a la conclusió que la diferència entre ell i altres persones és només degut a les etiquetes que es van establint a la societat. En Jollien és un exemple de ganes de viure, de superació personal, de voler ser més autònom i en definitiva de ser feliç, malgrat la seva situació d'inici.

Si cliqueu a la imatge, veureu un anàlisi més detallat del llibre i de la vida d'aquest personatge.

FER DE MESTRE

CONFERÈNCIA DE L'EULÀLIA BOSC

Durant la setmana d’activitats extraordinàries vam tenir l’ocasió d’assistir a una conferència de l’Eulàlia Bosc “FER DE MESTRE”. A mi em va sorprendre molt positivament aquesta exposició ja que prèviament no tenia cap referència sobre la seva visió de l’educació. Ella li dóna una altra dimensió a l’educació, dignifica la professió i és un exemple clar de l’amor envers el món educatiu. Sense afegir gaires comentaris més, us detallo les idees més importants a les que va fer referència a la conferència que va fer a l’auditori de la facultat.

RECULL D'IDEES

-És important sentir moltes opinions respecte el nostre ofici i des de diferents perspectives, l’educació és quelcom complexe i divertit.
-Van ensenyar-me a guanyar-me la vida a l’escola, però no a viure la vida.
-Ser mestre implica pensar en nens, els detalls, i així poder intervenir en la seva evolució. Fins ara l’escola havia estat obsesionada amb la quietud i el silenci dels nens.
-El nen és la persona més estrangera del món, ja que s’ha d’adaptar a un nou món, s’han d’adaptar a una nova vida, i el mestre ha d’ajudar-lo en aquest sentit.
-La ciutat és molt important en l’educació del nen, és el lloc on es cria i es fa gran.
-Aprendre a viure en la teva ciutat és aprendre a viure en totes les ciutats, reconèixer el propi entorn és saber buscar quelcom a fora per poder complementar el que aquí no tenim.
-Si no pots arrelar en el teu lloc de naixement, no arrelaràs enlloc, i nosaltres com a mestres hem d’ajudar als nens a que arrelin, a que coneguin el nou món on acaben d'arribar.
-La ciutat on vivim la hem de conèixer, per tal d’ajudar als nens que van creixent, a ser guia i companyia.
-La ciutat pot ser una font de creativitat per als nens, els seus edificis, escoles…
-Metàfora: moltes fonts de coneixement estan fora dels recintes de l’escola, un ha de sortir i després reflexionar… el mateix passa amb l’aliment de les vaques, que es troba fora de l’estable i s’ha de sortir a cercar-lo.
-Els nens són curiosos per necessitat, es fan moltes preguntes per tal d’ubicar-se en aquest món i nosaltres els hi hem d’alimentar aquesta curiositat a partir de l’entorn que es troben, i el paper de la ciutat és important.
-El gran aliat dels mestres són les arts, és el que alimenta la nostra curiositat.
-Per saber que és fer de mestre, haurien de passar imatges artístiques, i així ens veuríem reflectits.
-Hi ha una relació entre persona i coses de l’entorn, a partir d’aquí s’ha de cercar portes obertes a la curiositat.
-El nostre ofici consisteix en ajudar a un altre a ser persona.
El mestre gràcies a les arts pot SER MESTRE, s’esdevé mestre quan les arts ajuden a acompanyar al nen en tot el seu creixement.
-Si es vol ser mestre cal voler ser savi, la didàctica per si sola no va enlloc.

CONCLUSIÓ

Aquestes idees extretes de la conferència “FER DE MESTRE” duta a terme per l’Eulàlia Bosc, donen un sentit real a aquesta professió i aquest enfocament segurament és compartit per tots als que realment els hi agrada el món docent.

PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA

Aquest model de composició escrita és presentat per Linda Flower i John R.Hayes i es refereix a tots els punts que té en compte un escriptor a l'hora de produir un text. Aquest procés està format per diferents operacions mentals bàsiques que estan organitzats jeràrquicament. Aquest model tal com reflecteix molt bé el mapa conceptual, que és el més universal defensa la idea que tot escrit ha de tenir en compte aquests 3 punts:

1. La situació de la comunicació
2. La memòria a llarg termini de l'escriptor
3. Els tres processos bàsics de l'escriptura: planificació, redacció i revisió

Existeix un mecanisme de control, que en funció del moment de la situació del text, farà que intervingui un o un altre element. (Si voleu una informació addicional cliqueu aquí)

WEB DE CENTRES

A la classe de TIC vam fer una activitat respecte les diferents maneres telemàtiques de difondre un coneixement dintre de l'àmbit educatiu. Primer vam fer un repàs de tots els recursos digitals dels que disposavem i després vam fer la repartició dels recursos per parelles. Els temes que havíem de treballar apareixen en aquests enllaços i van ser:
Pràctica compartida, Projectes en Xarxa, Webs de centres, Revistes escolars, ButlleTIC , XTECRàdio, Bitàcola de mestra TIC, Contes del món, Bloc de l'Edu3.cat, Bloc de música, De les TIC a les TAC.
El meu company Albert Valbuena i jo vam treballar el tema "WEBS DE CENTRES", es tracta principalment d'una web que serveix per cercar centres escolars segons uns filtres com el codi postal, el centre o el municipi. Aquesta recerca et permet obtenir uns mínims d'informació del centre, com per exemple el nom i algunes dades de contacte en cas que no tingui pàgina web, o per contra et pot facilitar una informació més detallada del centre mitjançant la seva pàgina web, en el cas que en tingui.
Aquí a sota us deixo la presentació que vam fer sobre aquesta web de xarxa.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

L'ART DE PARLAR EN PÚBLIC

Una de les habilitats que hauria de tenir tot mestre és la de saber parlar en públic. Un mestre ha de saber transmetre el contingut de qualsevol idea mitjançant la paraula i davant de molta gent. Si un mestre sap captar l'atenció de tot un públic, tindrà mot de guanyat a l'hora de poder captar l'atenció del nens en el moment de fer la classe, i per tant poder aconseguir els objectius marcats. En aquest sentit a l'assignatura de COED vam tractar el llibre "COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC", on s'ensenya tot el que s'ha de tenir en compte per tenir èxit quan hem de parlar davant de molta gent. Són molts, els casos de persones brillants que han tingut o tenen molts problemes quan s'han d'enfrontar a aquesta situació. Aquí he fet un recull de diverses idees que hem de tenir en compte quan hem de parlar en públic.

1. IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ ORAL

> És important saber que es pot aprendre a parlar en públic.
> El discurs ha de ser clar, amb propietat, amb un ordre establert, mesurat i que contingui tot el necessari.
> És important controlar els nervis
> És important estructurar el text
> L’exposició ha de semblar natural i espontània
> S’ha de saber improvisar
> La veu és important
> L’entonació és important per fer arribar bé el missatge, utilitzant diversos tipus de frases: exclamatives, interrogatives...
> S’ha d’emfatitzar les paraules clau
>La respiració per fer frases curtes i entenedores i també per tenir control sobre el que es va dient
>El silenci per poder respirar com també per entonar i remarcar coses

2. LLENGUATGE ORAL

> El llenguatge oral ha de ser natural, simple, clar i immediat

> L’orador ha de dominar la llengua per aconseguir una major credibilitat, i per tant un prestigi

3. LLENGUATGE CORPORAL

> És important un somriure al principi, per trencar el gel, control dels nervis.
> La posició del cos ha d’anar canviant de tant en tant, sense creuar els braços, ni fer moviments repetitius
> La gestualitat és important perquè també comunica, i els moviments han de ser naturals i finalitzats
> També la mirada a tot l’auditori és important per poder veure la seva reacció i poder anar modificant el discurs i també per denotar un interès per la gent.
> Cal també controlar el cos, mitjançant el conductisme- si es modifica una conducta també es modifica la causa de la conducta

4. MITJANS AUDIOVISUALS I DE SUPORT

> Aquests mitjans fan un suport eficaç a la part més important- guió.
> Els Gràfics donen un sentit a l’exposició:
· Per la estadística: fan un impacte, a més que complementen el concepte
· Per la no estadística: exposicions resumides conceptuals

5. PREPARACIÓ DEL DISCURS: GUIÓ

> Él guió és molt important i s’ha de saber perfectament que dir: naturalitat
> S’ha de procurar no llegir: improvisar
> Els guió és la clau de l’èxit i el conformen:
· Idees principals (poques i ben clares)
· Idees secundàries (tota la resta)
> És molt important millorar la manera de pensar (de manera millor i més ordenada) i així es millora la manera de parlar
> És tant important conèixer un tema, com saber-ho explicar per tal de transmetre bé la informació: creativitat
> Hi ha moltes tècniques d’obtenció d’ idees:
· Tècniques lògiques: (basades en l’ordenació d’idees)
· Tècniques creatives: (basades en la creativitat de l’orador)
· Tècniques d’estructuració d’informació: ( basades en relacions conceptuals)
· Tècniques per a valorar i sintetitzar: ( basades en decidir el més important, és de les activitats més elevades de la ment)
> Saber escoltar a l’auditori
> Ser positiu o optimista en la manera de parlar
> Evitar paraules negatives→ Positivitzar els missatges

6. ESTRUCTURA GENERAL DEL DISCURS

> El discurs ha de ser exhaustiu, s’ha d’anar pel tema en totes les direccions fins a esgotar-lo. El discurs està composat de tres parts:
· Introducció- resum: dir breument que es dirà en funció del públic
· Desenvolupament: discurs amb tota l’agumentació de l’exposició. Hi ha de dos tipus:
Per a informar
Per a convèncer
> És important en aquest punt anar canviant la tendència del discurs, (introducció de nous elements), com també variar el ritme, ja que l’atenció va disminuint poc a poc.
> És important consultar notes personals en un moment determinat de forma ràpida, i així atraure l’atenció.
> És important anar repetint les idees principals però sense que es noti, amb paraules diferents; el públic es queda amb poques idees, però aquestes s’han d’entendre bé.
· Conclusions: recapitulació del que s’ha dit i recomanacions

LA RECITACIÓ

RECITACIÓ DEL CONTE

Una activitat que marcava el programa de l'assignatura de COED a nivell individual era la de fer una recitació davant tota la classe. La recitació podia ser un conte, una llegenda, un poema o un monòleg. Aquesta activitat individual es va fer a la classe de gran grup en quatre sessions combinant-la amb una altra activitat en equip: els debats.

Personalment, vaig fer la recitació l'últim dia, i vaig decidir triar un conte perquè dona lloc una mica més a la improvisació, ja que el conte es va fent a mesura que es va explicant, i no sempre s'explica igual, amb les mateixes paraules exactes, entonacions... tot el contrari que passa amb un poema, on la recitació ha de ser literal i la memòria juga un paper clau. El conte que vaig triar es titula "El ratolí i el lleó", i és un conte que a més de ser divertit i graciós, porta un missatge subliminal interessant per als nens per tal que puguin reflexionar, extreure conclusions i d'aquesta manera més endavant, poder fer una extrapolació a la vida. Aquí us penjo el conte per a que pogueu mirar i a veure si us agrada, tal com em va agradar a mi quan vaig decidir que era aquest conte el que volia recitar. (Si us agraden els contes podeu clicar a l'imatge de la portada del conte, i anireu a una pàgina de contes populars)

EL RATOLÍ I EL LLEÓ

Un dia, dos ratolins estaven jugant alegrement en un descampat. En aquell mateix descampat, a l'ombra d'un arbre, hi havia un lleó intentant fer la migdiada, però els ratolins eren tant escandalosos que no s'aconseguia dormir.
Però en un dels seus jocs, els ratolins van passar per sobre del lleó. El lleó, enfadat ja per no poder dormir, es va enutjar encara més per aquella manca de respecte que li mostraven els ratolins.
I aixecant-se de cop! va aconseguir acorralar-ne un mentre l'altre fugia espaordit. El lleó va agafar al ratolí que havia acorralat i, per sorpresa seva, el ratolí li va parlar:
- Lleó, si em perdones la vida, et serviré sempe que necessitis la meva ajuda.
El lleó primer es va quedar perplex, però ràpidament va esclatar a riure!
- Tu! un petit i minúscul ratolí oferint-me ajuda a mi! el rei de la selva! ... Au! ves ves!
I de tanta gràcia que el va fer, el va deixar anar.

Al cap d'un temps, el mateix lleó anava despistat per la selva quan va caure en un parany posat per un caçador. Va quedar penjat en un arbre en una xarxa i, per molt que ho intentava no podia escapar i cada vegada rugia més fort de ràbia, tant, que tota la selva tremolava.
El ratolí va sentir els rugits i ràpidament va acudir on era el lleó per a cumplir la seva promesa. Però el rei de la selva seguia desconfiant d'un petit ratolí. Però el ratolí, sense dil·lació, es va enfilar fins on era el lleó i va començar a arrossegar la xarxa. I va arrossegar i arrossegar fins que la xarxa es va trencar i va alliberar al lleó.
I el lleó va donar les gràcies al ratolí, que a més estava molt satisfet per haver-li estat útil. Al final es van fer amics per sempre.

MORALITAT: NO S'HA DE MENYSPREAR A NINGÚ PERQUÈ TOTHOM TÉ LA SEVA IMPORTÀNCIA EN AQUESTA VIDA.